Tornarem a Aranjuez, Anna !

És una tarda de final d'octubre, a mig camí entre la setmana laboral i el cap de setmana de descans. Ahir era festa a Girona, Sant Narcís, i avui queda com aquell dia de ningú, mig endormiscats en un esdevenir horari més lent, més reflexiu, més melancònic.

A ben dinat, se m'acudeix obrir la tarda amb la melodia del segon moviment del Concert d'Aranjuez de Joaquín Rodrigo. Mentre la guitarra va desgranant la seva melodia arabesca, de cargolades giragonses melòdiques, de tirabuixons harmònics, la ment va fent de les seves, lliure en aquesta explosió de sensacions.

Aranjuez em porta molts de records... ens en porta molts, Anna! Vam visitar el poble, el palau i els seus famosos jardins durant el viatge de nuvis, ara fa més de vint anys. Uff ! que n'erem de joves i com veiem la vida. Aranjuez va ser la trobada de la sensibilitat, de la bellesa, d'un ritme vital perdut ja fa molts anys.

No hi hem tornat més, i ben bé no se per què no hi hem tornat ! Serà que aquest ja no és el ritme de la nostra vida, ocupats tots plegats en viure més de sensacions que de sentiments, de presses més que no de pauses, de força més que no de reflexió. I de totes les imatges d'Aranjuez em ve al cap i a la vista un gerro barroc del jardí reial amb uns jaumets plantats i florits e principis del mes d'abril i d'un ambient carregat d'humitat, ple de nostàlgia però d'una forta càrrega emocional. I d'una música que circula per les venes com a antídot contra la mediocritat, contra la deixadesa o la insensibilitat.

Tornarem a Aranjuez, Anna i recuperarem aquest esperit perdut i reviurem el que només tu i jo sabem !